Avui la caça a Catalunya està de dol.
Se’ns ha marxat en Xavier Rincón.
Persona activa com el que més en la defensa de la caça, tenaç en la lluita contra els atacs dels nostres enemics i ardu defensor de la cultura cinegètica, era alhora tot dolçor a les distàncies curtes: amb la família, els seus amics i els seus animals.
Gironí de socarrel, era conegut per la seva activitat incessant i el seu bon cor.
En Xavier sempre ha estat un apassionat de la caça i un entusiasta de la natura i, fa ja decenis, va adonar-se que calia cada cop una major implicació i pedagogia en la difusió de la nostra activitat. Col.laborador habitual en els inicis de la revista referent del món de la caça a Catalunya (Cinegeticat) va participar en curtmetratges i va aportar l’opinió en múltiples articles on ens descobria la seva dedicació i un enorme amor per la seva afició. Organitzador i participant
habitual de diverses fires, xerrades i caceres conjuntes, sempre ha demostrat ser un excel·lent amfitrió, capaç de fer amics i fins i tot d’acostar persones que no tenien una relació prèvia. La seva passió per la caça era enormemenent contagiosa i ha estat un gran defensor d’aquesta tradició, treballant per l’educació i la promoció de la caça sostenible, així com per la importància de respectar l’entorn. Va ser un dels fundadors del grup de joves caçadors de Seti.cat, que ha organitzat múltiples caceres per a joves a Catalunya i Aragó, fomentant la convivència i el respecte per la natura.
En Xavi sempre portava la seva càmera amb ell, immortalitzant cada moment de la caça amb un detallisme que ens demostrava la seva passió pel que fa. Va crear també altres grups de companys aficionats com ara “Tot Caça”, encara vigent i, per la seva passió per la gastronomia, el de “Recetas de Caza”, d’exitosa repercussió. Va treballar per tan d’altres aventures… La darrera d’elles va ser fer un pas endavant i liderar l’Agrupcat a la vegueria de Girona, on va saber aplegar les colles en la lluita contra les recents imposicions normatives, tan destructives, de l’Administració. Lluita que el va portar al Parlament de Catalunya, on va saber mostrar i explicar la realitat de la caça a tots els diferents grups parlamentaris. Va ser, també ell, el creador i l’impulsor dels nostres carnets de socis amb els que obtenim descomptes dels diversos comerços del sector.
La seva contribució al món cinegètic i la seva capacitat per unir persones al voltant d’aquesta afició l’ha convertit en una de les figures clau en el nostre entorn.
A l’Agrupcat ens deixa un buit insubstituïble, però alhora un recull de molts bons records i la immensa sort d’haver-lo conegut i d’haver gaudit de la seva companyia. El recordarem sempre com l’home rude, de principis, directe i amb seny, amb el seu somriure obert i la seva ampla abraçada: l’home que deixa empremta.
Que el cel t’aculli, amic.
Descansa en pau i planeja sempre sobre els nostres pensaments regalimant-nos amb la teva saviesa i el teu joiós esperit.
D.E.P.